Benvengud a n'es diccionari baléà - español
Grassis per interesartê p'es nostro diccionari de llengo baléà:
A 1986 s'aprovà una bejanada nomenada Lley 3/1986, de 19 de Bril, de Normalisassió Llingüística. Dins élla, se mos enganà a tots y se mos imposà "s'incorporassió a sas fitas llingüísticas catalanas"... lleggí més, com axí eu enomenaren élls dins aquéxa Lley. En aquex moment, s'argumentà una sèri de falsedats històricas, que colsevòl pod comprovà; aximatex s'empleyà lo que díu sa Constitussió Españòla a s'artícul 3é embuyandtó per estalonà un Estatut que declaràs que sa llengo de sas Islas Baléàs éra sa catalana.
1. Es castellà ês sa llengo oficial de tot es Réyne d'España. Tots ets españols ténen es devê de conexerlâ y es drêt a'mpleyarlâ.
2. Sas demés llengos españòlas seràn també oficials juntament emb s'Español dins sas séuas respettivas Comunidats Autònomas d'acord emb sos séus Estatuts.
3. Sa riquesa de sas diferentas modalidats llingüísticas d'España ês un patrimòni cultural que serà objètte d'especial respètte y protecció.
Tot allò, sumad a sa passividat y conformisme que mos caratterisa còma Baléàrícs va fé que creguéssim que domés sofriríam un canvi de nom a sa nostra llengo ancestral, si bé a canvi presservaríam sas nostras "modalidats" xerradas y escritas, tal y com díu s'enomenad artícul 3 de sa Constitussió.
També se fa mesté fé sabre un'altra mentida enomenada dins sa Lley Orgànica 2/1983, de 25 de Febré, de s'Estatut d'Autonomía pe'sas Islas Baléàs, qu'a n'es séu artícul 3 se deya -avúy artícul 4 después de sas modificassións de 2007- que sa llengo pròpi de sa Comunidat Autònoma ês sa catalana, cooficial emb sa castellana, y señala es Dret que ténen tots es ciutadàns a conexerlâ y empleyarlâ sênse que ningú pugui essê discriminad per causa de s'idioma. Y jo me demàn ¿s'estàn enfotent de noltros? y me contest: ¡naturalment que sí!. ¿A cas no som vittimas d'una discriminassió constant si no xerram y escrivim emb català? ¿Ês que tota sa documentassió oficial no està ESCLUSIVAMENT en català? ¿Ês que dins sas escòlas no s'enseña ESCLUSIVAMENT en català? ¿hon ês s'Español, sa llengo OFICIAL a tot es réyne? ¿ês qu'es baléàrics no som també españols?.
Per si tot axò fós poc, s'Estatut tórna a insistí emb sa preservassió de sas llengos a través de s'artícul 10.21, que dona a sa Comunidat Autònoma sa competènsi esclusiva en matèri de foment de sa cultura, investigassió y enseñansa de sa llengo de sa Comunidat Autònoma. Y emb s'artícul 14 encarrega a n'es podês púbbics sa normalisassió llingüística, y atribuyêx a sa Comunidat Autònoma sa competènsi esclusiva emb s'enseñansa de sa llengo catalana, emb armonía emb sos plans d'estudis estatals, y señala ademés, que sas “modalidats insulàs de sa llengo catalana seràn objètte d'estudi y protecció, sênse perjudissi de s'unidat de s'idioma".
Podría seguí, pero es que no veji sa veritad ya emb axò, ês qu'ês cégo y no heyà majó cégo que qui no vòl veure.
En vista de s'aniquilassió cultural a sa qu'estêym sutjèttes p'es catalanisme, no mos ne quéda d'altra que, êntre tots presservà sa nostra cultura xerrada y escrita. Per axò ha nascuda aquesta web. Ojjalà aquest granêt d'arena servêsqui per almanco, evità que manipulin a ningú més, y que prest s'acabiga es mamonêsc polític a basse de subvensións emb sas que més d'un de ben segú s'ha pagad sa pitsina de sa caseta. Pêrqu'axò, no mos enganêm, no son més qu'interéssos créàds. ¿O ês que no pênsas qu'es llibres en català no beneficían a Cataluña? ¿O ês que pênsas que ningú dona dobbés per s'imposissió d'aquests llibres catalanisads? Sigui com sigui, sa réalidat ês una: sa gola d'impérialisme catalaniste y sa corrupsió, aprofitandsê de s'innoransi y emb sa manipulassió, mos ha dúyt a que ja casi ningú sàbiga escríure gramaticalment emb sa llengo que mos enseñaren sas nostras mares domés néxa. Fins y tot móls de defensós de sa nostra llengo empleyan sa gramàtica catalana a s'hòra d'escríure en baléà, ja sigui mallorquí, menorquí, ervissênc o furmenterênc. Simplement pêrque no ne conexen d'altra, ja que sa catalana ês s'imposada dins sas escòlas. També, poc a poc, anirêm inclús perdent sa nostra fórma de xerrà, rallà o parlà y d'espréssarmós. Desgraciadament, tot axò vé de resultas qu'es nostros polítics, en es séu díe, mos venéren a n'es catalanisme social y polític per una grapada de monedas, com en Judas. Y méntras hey hagui dobbés per regalà a n'es pan catalanistes, tendrêm dittadura catalanista cultural, social y política per rato. No se vos olvidi may qu'aquest catalanisme té còma méta convertí Baléàs emb sa quinta provinsi de Cataluña. lleggí ménos
Propòsits y objettíus d'es nostro diccionari baléà
Créà un diccionari de llengo baléà (mallorquí, menorquí, eivissênc y furmenterênc) a español y vicevèrsa, per preservà sa nostra cultura, sa nostra llengo escrita, sas nostras espresións y per supost ... lleggí més sê un'eyna d'estalonament a tot aquella persona que s'interéssi y vulgui aprênde a'scríure y xerrà sa nostra llengo, sa que mos enseñaren sas nostras mares domés néxa, y emb sa que varem ordenà el món que mos enrevoltava, y que seguim empleyand díe a díe. Grassis a Internet sas mentidas històricas sempre tendràn una oposissió verídica documentada, a disposissió de tots. VERITAS VISU ET MORA. Lo qu'ês ve sempre se mantén y perdura.
lleggí ménos¿Vòls colaborà emb noltros?
Heyà mils de paraulas y espressións típicas de cada pobble, ciutad o isla,... lleggí més , entre tots porêm fé créxe es nostro, que, es cap y a la fi també ês vostro, diccionari de sa llengo baléà y fé d'éll una poderosa eyna p'es futur.
Per més informassió, clica a sa pestàñola Colaborà lleggí ménos
Diccionari de llengo baléà, té es deleyt de presentarvós es nostro Fòro. A duyt tens y ha costad molta de feyna, però ês s'eyna perfètta per que poguêu donà sa vostra opinió o demanà demunt témas relassionads. Emb espécial volêm insistí emb so subfòro de gramàtica, idò serà una gran eyna de consulta qu'ademés estirà moderad per don Mikèl Garau, renomenad llingüista de baléà. Per tot ell vos pregam que vos n’afluxêu de fé consultas per corrèu elettrònic, a ménos que sigui absolutament impretsindibble y per una causa ben justificada, ja que sa ventatja de pubblicà en es fòros, ês qu'ademés de que sa contestassió pod essê d'utilidat per moltas unas altras personas, també se podrà opinà y dú puns de vista divèrsos, qu'ês sa gran riquesa d'aquest tipo d'eynas coopérativas.
